By CAS PRACTIC APARTAT 1 : APORTACIO AL DEBAT (la i paro Els casos descrits, en cap cas poden ser considerats com un privilegi, ja que no és tracta d’una mesura restrictiva , excloent i desigualitària, sino que estañem parlant d’un dret. Un dret en tan que la seva naturalesa és la de protegir o tutelar interessos o necessitats que és considerin rellevants, com la vivenda digna en aquest cas.
Les tres situacions descrites, tan en el cas de la familia amb fills, la parella i l’ancià, tenen una característica en comú i és que els tres podrien incloure’ considerada en riscd clu _ Swip next pase permet otorgar-los-hl nes s ndividuals que tot se Respecte a la classifi societat que est? condició per? s drets fonamentals enir) garantits. Drets humans i drets no humans: parlar[em de drets humans, ja que la diferencia en aquesta classificació recau en la denominació o atribució de característiques humanes del subjecte.
Qualificar de ser hurnà no només significa capacitat d’obrar capacitat de decisió, voluntat propia per decidir, afirmar i negar. És un dret a l’autoprotecció i a la Ilibertat. Drets humans drets Ciutadans : el Dret a una vivenda digna es un dret humà , reconegut per la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) el qual no presenta cap discrepància pel que fa al pais de procedencia de la p persona, i és per aixà que no s’apliquen als drets Ciutadans .
Drets individuals i drets col • lectius: per defensar el desnonament o el perill d’exclusió social, no ens referim a un col•lectiu de persones en especial sino a cada individu que pugui veure’s afectat per aquestes circumstàncies, sobrevingudes o no. Els interessos per fer valdré el dret fonamental de l’habitatge aplica a cada persona perà sempre considerant les peculiaritats de cada APARTAT 2: QUALIFICACIO JURIDICA 1.
En la teva opinió, quins drets dels continguts a la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH), els tractats internacionals adoptats en el si de I’ONU i el Convenl Europeu de Drets Humans resultarien violats si es procedis a executar el desnonament? Argumenta la teva resposta. i Si es procedís a executar el desnonament s’estarien violant diversos drets fonamentals i bàslcs que tot esser humà adquireix pel simple fet de esser que els següents pactes, convenis i declaracions protegeixen.
Per part dels drets continguts a la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH), s’infringirien els següents articles: Art. 5: «Ningú no serà sotmes a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. » Hem de considerar que en totes les situacions exposades, encara que en diferent grau, s’hl dóna un tracte humiliant, cruel per a la integritat física i psíquica de la persona, [‘honor i la dignitat de la mateixa. Art. 23. : ‘Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactôria que asseg 2 matelxa. Art. 23. 3: «Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactària que asseguri per a ell i la seva familia una existencia conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb ltres mitjans de protecció social. » Totes aquestes persones han estat treballant (o rebent una pensió compensatària) i tot i així aquesta quantitat és insuficient per garantir-los-hi una vivenda digna. Art. 25. : ‘Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva familia, la salut el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, hab’tatge, assistància màdica als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduitat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistencia independent de la seva voluntat. Aquest és l’article més important de tots i el que especifíca amb més detall quin dret s’està violant i en quina mesura. Els tres casos compleixen Pabsência de justicia respecte aquest article.
En els següents articles, el raonament és el mateix que l’exposat als anteriors, reivindiquen drets similars i per aixà es vulnerarien de la mateixa manera. Pel que respecta al contingut comprés en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics: Art. 17: «Ningú no pot ser objecte d’ingeràncies arbitràries o il•legals en la seva vida privada, en la seva familia, en el seu omicili o en la seva correspondencia, ni d’atacs il•legals contra el seu honor o la seva reputació- Tothom té dret a la protecció de 3 il•legals contra el seu honor o la seva reputació.
Tothom té dret a la protecció de la llei contra aquestes ingerêncies o aquests atacs. » finalment els articles següents compresos en el Pacte Internacional dels Drets Económics, Socials i Culturals: Art. 7: «Els Estats part en aquest Pacte, reconeixen el dret de cada persona a gaudir d’unes condicions de treball justes i satisfactôries que li assegurin, particularment: a.
Una remuneració que proporcioni com a minim a tots els reballadors: 1- Un sou equitatiu igual per un treball d’igual valor, sense distincions de cap classe, en particular s’haurà de garantir a les dones unes condicions de treball que no siguin inferiors a les que gaudeixen els homes, amb un sou igual per un treball igual, 2-Unes condicions de vida que siguin dignes, per a ells i llurs families, d’acord amb les disposicions d’aquest Pacte. «. Art. 10. : «Els Estats part en aquest Pacte reconelxen que: sha de concedir a la familia, que és la unitat de grup natural fonamental de la societat, la més àmplia protecció i assistància ossibles, particularment per a la seva constitució mentre sigui responsable de la cura i de «educació dels fills a càrrec seu. «. 2. Els drets indicats en la pregunta anterior, dins de quina generació de drets els situaries? En quin període/s histàric/ s situaries I’inlCl de la protecció de cadascun d’aquests drets? Argumenta les teves respostes. Dins dels articles mencionats faria una distinció per tal de situar- los entre la pr 4 7 teves respostes. os entre la primera i segona generació de drets. Tots aquells articles referents al Dret a la Vida i a la Seguretat, ls inclouria dins la primera generació de drets, ja que aquesta es defineix com aquella que engloba tots els drets civils i polítics. Históricament. Aquest categoria va sorgir durant els segles XVI i XVIII per petició, majoritàriament, de les classes altes de la societat, demanant una Ilibertat de Pindividu. Tot i així, aquests no van ser àmpliament reconeguts i avalats fins que no ocorregueren certs esdevenlments histàrics claus com la Revolució Francesa (1789) i la Revolució Americana.
En l’altra agrupació, pertanyent a la segona generació, hi inclouria tots aquells referents al Dret al treball i a un salari just i sobretot, l Dret a l’alimentació, la vivenda i l’assistància médica. Aquests drets, econàmics, socials i culturals, es gesten amb la Revolució ndustrial i «auge de la classe obrera exignt una igualtat social i unes mínimes condicions dignes de vida. Aquests drets es van assentar amb l’establiment també de l’anomenat Estat del Benestar (s. XX). 3.
De les garanties estudiades en el módul 4, quines es podrien utilitzar per protegir els drets que has indicat a la pregunta 1? Posa un exemple de cadascuna d’elles. 1) Garanties primàries. Semiria per garantir els drets fonamentals la dignitat i a I’honor, a la prohibició de sotmetre un individu a tractes denigrants com se 5 la dignitat i a l’honor, a la prohibició de sotmetre un individu a tractes denigrants com seria fer-lo fora de casa seva o deixar-lo sense una vivenda. L’Estat tot el Poder Públic hauria de fer tots els esforços necessàries per garantir aquest dret als individus. Quan podem considerar un desnonament arbitrari? » caldria definir el concepte arbitrari, ja que un concepte tan poc clar podria donar lloc a interpretacions subjectives. Les garanties legislatives de desenvolupament es converteixen en necessàries. Garanties per tal d’evitar que les families hagin de sufragar aquest canvis en les quotes de l’hipoteca degut a una mala gestió per part de les entitats bancàries o que hi hagin jocs d’especulació que siguin els causants del que acaba desenvocant a aquesta privacitat de vivenda, tan necessàna.
Garanties de vivendes de protecció oficial, d’ajut a la recerca de feina, o subvencions per famílies amb fills dependents i amb una renda inferior a un cert Ilindar. 2) Garanties secundàries. Garantir que els órgans de justícia sotmetin a judici si les activitats de les entitats bancàries són il-lícites o no. Es necessari també, la valoració sobre quines condicions són les requerides per tal de demanar subvencions excepcionals, vivenda de protecció oficial, o dictaminar si l’impagament de l’hipoteca és degut a la mala gestió dels recursos de la família o bé per un cas justificat (un fet sobrevingut i imprevisible). ) Garanties supraestatals. Trobem entitats com la Comissió de Drets Humans o i imprevisible). 3) Garanties supraestatals. Trabem entitats com la Comissió de Drets Humans o el Tribunal Europeu de Drets Humans, entre molts d’altres que exerceixen aquest tipus de garanties, tan a ivell regional com internacional en Virtut del principi de justicia universal. 4) Garanties socials dels drets.
Han d’existir organismes que en base a uns drets considerats fonamentals, lluitin per I’ampliació d’aquest propi dret encara que no sigui vigent en el moment. Drets contra el desnonament arbitrari, o sobre el concepte «arbitrari», sobre la mala gestió bancària segons quines activitats permeses als mercats. Aix[ com reclamar els deures enlloc de només penar la falta de dret. 4. Preveu la Declaració Universal dels Drets Humans alguna garantia que els afectats poguessin utilitzar en aquest cas? A qu? cre-lS que es deu? 1. Sí.
L’art 11 DUHU en el seu apartat primer cita: «Tots els acusats d’un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocencia fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en qué hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa. «. Personalment crec que es deu en favor de la igualtat de condició, i en el principi d’innocência d’autodefensa. El sistema judicial es un poder independent i aquest perdria la seva essência si les garanties de les que estem parlant no s’asseguressin davant d’un judici.
