By El derecho administrativo gy ismae1123456 03, 2010 SS pagos l. INTRODUCCIÓ Tema 1 Origen históric del Dret administratiu. L’antic rêgim. El dret administratiu sorgelx de la transformació de la metafísica en técnica. Es tracta d’un dret relativament jove i molt evolucionat ( des de l’Estat liberal del segle XIX fins a arribar a un Estat regulador al segla MI). El dret administratiu sorgeix quan es crea una jurisdicció especialitzada en l’Administració.
Crea la possibilitat de que els ciutadans reclamin davant dels tribunals la actuació de l’administració. L’Estat de dret i la div El dret administratiu mpossible parlar d’a la possibilitat de que PACE 1 orss to View nut*ge un r titucional i es ió de poders i sense r davant dels tribunals. Aquests dos són els requisits necessàris perqué és crei el dret administratiu. Se n’encarrega de regular l’esfera de la Ilibertat ( la dels ciutadans) i la del poder.
Amb la Revolució francesa neix el dret administratiu, abans l’administració pública es relaclonava amb el poder executiu en el marc constitucional de la divisió de poders. lavors, el dret administratiu era el régim jurídic especial del Poder executiu. Al segle XIX els esforços van anar dirigits a garantitzar la utonomía del nou Dret Públic amb la necessitat dabandonar els antics rêgims del feudalisme i l’absolutisme. A Alemanya va ser el primer lloc on es va reconéixer l’Estat com a persona jurídica.
Es considera persona jurídica a l’integritat de «Estat no als tres poders per separat. L’estat queda plantejat com una persona juridica única que coerentment, la d’administrar. La qüestió serà esbrinar en que consisteix genericament aquesta funció d’administrar. Després de grans esforços per aconseguir arribar a una conclusió es van adoptar fàrmules excluslvament negatives: administrar seria ota actuació de [‘Estat diferent de legislar o d’enjudiciar, fet que diferencia al nou estat de l’antic en el que les seves funcions eren jutjar i legislar.
Llavors, es veritat que s’ha d’acullir qualsevol d’aquestes explicacios negatives, una vegada s’ha constatat el fracàs duna caracteritzaciá positiva de la funció d’administrar? Aquesta questió s’ha de plantejar més profundament: si és cert que administrar és una simple funció abstracta jurídicament definible que l’Administració com a organització careix de tota subtantivitat pràpia, sent un simple complex orgànic relatiu més o enys constitucionalitzat, que s’ha de referir a la veritable entitat sustantiva des del punt de vista jurídic, l’Estat.
L’Estat social democràtic de dret i I’Administració pública En l’Estat Iliberal el dret administratiu estava creat perb tenia una actuació mínima, més endavant, amb «Estat social, els poders polltics donen molts més servels públics ( ensenyament, salut, i coses de contingut económic ( aigua, electricitat, de manera que la maquinària pública augmenta i s’acaba convertint en una empressa, l’Administració. Empresses públiques regulades per «administració (donaven ajudes, fons(capital),… )
La mida del sector públic va disminuir per la venda d’aquestes empreses al mercat com a societats anônimes de manera que es tornen empreses privades. La conseqüência d’aquest fet és que la dimensió de l’Estat disminueix. Models juridicoadministratius compara 2 OF conseqüància d’aquest fet és que la dimensió de l’Estat disminueix. Models juridicoadministratius comparats 1789: Revolució francesa: separació de poders- La divisió de poders sorgeix a causa dels problemes que ten[en els revolucionaris francesos amb l’aristocràcia.
Els aristõcrates es trobaven als tribunals, per aixô els revolucionaris no es volíen otmetre a aquests ja que mai aconseguiríen cap benefici, d’aqui la separació de poders. A partir de llavors els tribunals no hauràn de posar-se amb els assumptes de l’Administració ja que qui la controlarà serà un poder superior creat per la mateixa administració. ( a Espanya tenim un dret administratiu de patró francés) A Anglaterra no apareix el concepte d’êstat, sinó el de Corona, amb el que es refereix a tota l’organització administrativa.
Juntament amb la Corona trobem el Parlament o poble, aquestes tenen substantivitat independent no interioritzats en cap unitat superior . com podria ser l’Estat). Aquests dos órgans tenen una relació recíproca, com les dues parts d’un contracte, en les quals cadascuna manté la seva individualitat. Els tribunals tampoc formen part de la Corona, són órgans o expressions del «dret de la terra», idea essencial del Common law.
Les costums aplicatives i les decisions judicials no formen part d’aquest Common law sino que formen part del Statute law que careix de principis generals del dret i per aixô maltes vegades interpretat restrictivament. La independência de la Magistratura no és més que una implicació natural de la independància del Dret respecte del Princep, xpressa que, certament, el Jutge és vist com un órgan propi que no actua segons la voluntat del Rey ja que aquest no pot influir en les seves de actua segons la voluntat del Rey ja que aquest no pot influir en les seves decisions perque no té disponibilitat sobre el dret.
La pluralitat de poders anglesa s’uneix en una idea: la constitution , idea simple i estructural. Si parlem de Dret Continental podem dir que la situació és semblant El parlament més que un órgan de l’Estat, és, tal com diu l’art 66CE, un órgan del poble, autentic tutular de la propietat del poder, titularitat que exerceix mitjançant les seves tres uncions: control del govern, aprovació de lleis adopció de les lleis polítiques fonamentals. Tots els parlaments és constitueixen sobre el principi de representació poltica.
El Jutge és un órgan del dret. És viva vox iuris, iuris dictio , vinculat al dret sense insertar- se jeràrqulcament en la seva funció sentencladora. Aixô és justifica amb el fet que el dret no és un producte de la voluntat de l’Estat, sino la funció de comunitat, que fa front al legalime ingenu, mai es pot tancar en una catàleg de lleis i reglaments. El jutge és l’organisme pel qual es fan presents les fonts dels dret o formalitzades o estatalitzades ( costum i Principis grals del dret), que s’introdueixen en tot el procés aplicatiu.
Si parlem de l’Administració pública la trobem organitzada i els funcionaris son els agents d’aquesta comunitat. No és representant de la comunitat, sino una organització posada al seu servei. El dogma de la personalitat jurídica de l’Estat es va formà a Alemanya al segle XIX per encobrir el problema polític bàsic de la titularitat de la sobirania, que després de varies reflexions, se li otorgà al Estat. Actualment l’artícle 1. 2 CE estableix que la sobirania resideix en el poble. Per concluir, diem que la consideració de l’Administ 40F estableix que la sobirania resideix en el pable.
Per concluir, diem que la consideració de l’Administració com una organització dotada de personal’tat jurídica, cosa que ja és suficient per a individualitzar-la dels órgans que actuen altres funcions públiques. Raons polítiques L’Estat ha de tenir una política de mínima intervenció. L’economía es troba en mans dels privats de manera que l’Estat nomás se n’ha d’encarregar de les prestacions bàsiques. Els Estats van vendre les empreses per aconseguir tenir més solvencia. els voltants del 1980 es van impulsar politiques de privatització.
El que es perd com a empresa pública es recupera en termes de regulació establint normes, controls, supervisió,. L’aparell administratiu es transforma ( passa de ser una empresa a un órgan regulador), per aixà en el segle XXI ens traben davant d’un Estat regulador. Amb la crisi ha fallat el mercat i els controls de Yadministració en l’àmbit internacional, perà el dret administratiu sempre s’ha caracteritzat per ser nacional i actualment com a organ regulador de sectors ( sector financer,… ) Tema 2. – El concepte de Dret administratiu. Concepte de dret administratiu característiques.
El Dret administratiu i l’Administració pública a «ordenament jurídic vigent. El dret administratiu és el dret propi de les administracions públiques en quan a les persones jurídiques. S’encarrega de regular l’organltzació, l’actlvitat les relaclons els controls de l’Estat. És un dret estatutari que vol dir que només s’aplica a certs subjectes de 1’0rdinament, que parlant de dret administratiu, aquests subjectes són les administracions diferentsiant-se del dret general que és aquell tota classe de subj s OF diferentsiant-se del dret general que és aquell que s’aplica a tota lasse de subjectes de 1’0rdenament.
Perà, per qué són diferents les administracions dels altres subjectes? Les administracions públiques són subjectes poderosos perqué tenen reconeguts poders, no li fa falta acudir als tribunals per a que se’ls hi reconeguin els seus drets ja que els actes executius tenen el mateix valor que una sentencia. Les administracions es caracterítzen per la executivitat que és la obligació o força de vincular al destinatari d’un acte administratiu, inclús en contra de la seva voluntat ( plà abstracte), i per la executorietat que és la possibilitat material real de dur a terme l contingut de [‘acte administratiu.
L’administració pública mitjançant les seves administraclons pot embargar, posar multes coercitives,… , fets per a fer cumplir el que ha dictat ens els seus actes. L’administració té la potestat dobligar-nos a fer el que ha dictat inclús en contra de la nostra voluntat, perà, per qué «administració té aquestes prerrogatives, per qué té poders? El dret administratiu parteix de la desconfiança de l’home ja que aquest només mira pels pràpis interessos. Existeixen els interessos generals que han de ser regulats amb la fi de que othom ho cumpleixi.
S’otorguen poders a [‘administració per a que obligui, sancioni, als particulars. Un interés general és la missió institucional de garantitzar el bon funcionament de l’administració del benestar dels ciutadans. Aquests són seleccionats pels cossos legislatius (escollits democráticament) executats per «administració. Les majoríes parlamentàries decidiran el qué són interessos generals. Segons els artícles 97 i 103 de la nostra constitució l’Aministraci 6 OF quà són interessos generals.
Segons els artícles 97 i 103 de la nostra constitució l’Aministració ública es pot definir com a una organització dirigida pel Govern que serv•eix amb objectivitat els interessos generals, amb sotmetiment plà a la llei i al dret. Aixà és conegut com el principi de legalitat ja que l’Administració està vinculada al que estableix la llei. L’Administració pot actuar dins de les seves competéncies i aquestes venen marcades per les normes jurídiques.
Matissos: l’Administració és una organització dirigida pel Govern, perb existeix una pluralitat d’administracions a diferents nivells: • Govern central: Administració General de VEstat ( AGE) ?? Govern autonàmic: governs territorials o administracions • Govern local: Ens Locals (EELL) Totes elles persegueixen fins generals són creades per a realitzar certs serveis ( administracions instrumentals o especialitzades) , el problema rau es que cada una en pot crear més.
A Espanya en total hi ha més de 8000 administracions. Les administracions instrumentals són persones jurídiques públiques que segueixen les mateixes normes que qualsevol altre administracio exceptuant que usen un dret diferent i que aquestes poden crear organitzacions privades. De la fugida del Dret administratiu al neointewencionisme dministratiu. El liberalisme es basa en la no intervenció. L’Estat al segle XIX era un tipus d’Estat abstencionista amb una idea Iliberal clàssica.
En els anys següents va començar a creixer l’intervencionisme administratiu, que denva de la seguretat, és a dir, donen Ilibertat a canvi de seguretat, de manera que les actuacions pràpies dels ciutadans, més intervingudes, estaràn més controlades, evitaràn possibles riscos i augm prôpies dels ciutadans, més intervingudes, estaràn més controlades, evitaràn possibles riscos augmentarà la sensació de seguretat. Les tendàncies expansives d’allà administratiu La incidencia del dret comunitari en el dret administratiu dels estats membres és actualment una evidéncia absoluta.
Fins tot s’ha plantejat la possibilitat que el dret comunitari serveixi per a instituir un ius comune en l’àmbit del dret administratiu en tots els estats membres Des duna perspectiva estructural, hem de tenir en compte que el procés d’integració europea matisa significativament la transcendencia de les organitzacions estatals. En un moment transitori devolució de l’estat social i democràtic de dret en una direcció incerta, l’aparició de poders supraestatals ?s un fenomen rellevant, ja que pot augmentar notablement la difuminació del poder que estava arrelat en la nostra consciencia social.
Cal advertir, primerament, que aquesta incidencia deriva de la matisació del principi del dret comunitari d’autonomia institucional i procedimental dels Estats membres. D’acord amb aquest principi, quan els estats membres han d’adoptar mesures d’aplicació del dret comunitari ho fan d’acord amb les normes derivades del seu ordenament jurídic intern. L’estat membre disposa de Ilibertat institucional i procedimental per a fer efectiva l’aplicació del dret comunitari.
En conseqüància, la virtual’ d’aquest principi, avui S descartada, implica no ad ment I’existência de la comunitari en aplicació del seu dret intern, sense cap mena d’interferência. No obstant aixô, el principi d’autonomia institucional i procedimental és objecte de matisacions, que posslbiliten aquesta incidência. Amb una voluntat sistemàtlca es pot distingir aquesta incidencia en dos vessants: a) D’una banda, la incidencia imperativa. Aquest és quantitativament el vessant més important.
El dret comunitari La seva incidencia en les relacions jur[diques ha comportat un canvi alàs en les normatives internes. En compliment de dret comunitari, l’estat està obligat a introduir modificacions i alteracions en un seguit d’àmbits del dret administratiu intern. Una part important del dret administratiu intern s’ha d’adaptar necessàriament a les exigencies derivades del dret comunitari. b) Daltra banda, cal esmentar la incidencia no imperativa, i que deriva de l’existência en el dret comunitari d’institucions i solucions jurídiques diferents de les que hi ha a l’ordenament jurídic intern.
II. LES FONTS DEL DRET ADMINISTRATIU Tema 3. – La teoria general de l’ordenament jurídic. L’ordenament jurídic- administratiu és la part del ordenament jurídic general que afecta o es refereix a l’Administració pública. S’han de fer algunes precisions: l’ordenament precedeix a la norma, ja que per la seva inserció en un ordenament concret s’ha hagut de definir previament com a » font del dret». Hi ha caràcters del dret que s’han de predlcar com la coactivitat, la justiciabilitat o la idea de totalitat organitzada.
Romano va precisar que pordenament juridic és substancialment una organització, una estructura, una posició d’un ens social com tal ens entre els seus membres. Una aplicació de la teoria o pe social com tal ens i entre els seus membres. Una aplicació de la teoria ordinamental per al dret administratiu hauría de començar per la precisió de que l’Administració és una organització que s’integra dins duna altre més amplia, «Estat el dret administratiu seria la expresió jurídica d’aquesta organització.
L’ordenament jurídic resulta ser una unitat amb vida propia, independent i diferent de les propies normes, qe son tals, precisament, quan s’integren en ell. Es pot dir que les normes canvien, perô l’ordenament permaneix ja que permaneixen els eus principis. La interpretació de cada norma és la comprensió del seu sentit com a operació necessariament previa a la seva aplicació i és, per la mateixa rao, una interpretació de «ordenament sencer en el que aquesta norma s’integra i dins del qual té la seva significació.
La tipologia de les fonts juridicoadministratives. Dins de la unitat estructural que és [‘ordenament coexisteixen una serie de diferents » fonts del dret». Históricament el Rei absolut primer, [‘Estat revolucionari després, van pretendre monopolitzar la creació del dret, estatalitzar-lo ellmlnant totes es fonts no procedents del propi Estat, les fonts reflexives, escrites i autoritaries, la llei i el reglament en particular.
Les altres fonts que no estàn publicades en les Gacetas o en Boletins oficials , la costum, la jurisprudencia i els principis generals del dret, en contraposició al que diguin les Constitucions, són fonts estatalitzades que juguen un paper dins de 1’0]. De fet, actualment la nostra CE admet que amb tot el que té a veure amb «Administració, no tot el dret es tanca en les lleis. La Constitució com a norma jurídica fonamental. La Constitució espanyola de 197
